De la mateixa gent que fa Analog surt un paquet del qual es parla poc: @analogjs/astro-angular. La seva descripció és d'una línia — «fer servir components d'Angular dins d'Astro» — i amaga una idea que encaixa amb el tipus de webs que fem.
Què és una illa
Astro és un framework pensat per a llocs ràpids centrats en contingut. Genera estàtic per defecte, i permet intercalar components dinàmics — les illes — que s'hidraten per separat. La resta de la pàgina arriba com a HTML i allà es queda.
El que hi afegeix aquest paquet és que aquestes illes puguin ser components d'Angular. No una app d'Angular sencera: els components solts que de debò necessiten comportament.
Com s'instal·la
Amb el CLI del mateix Astro:
npx astro add @analogjs/astro-angular
Això instal·la el paquet, l'afegeix a astro.config.mjs i porta les dependències necessàries per renderitzar Angular al servidor i al client. A més cal crear un tsconfig.app.json a l'arrel del projecte, que és el que la integració fa servir per compilar.
La versió actual és la 2.7.5, del 25 de setembre, i accepta Angular 20 o 22. El paquet no és nou: existeix des de l'agost del 2022.
Què acaba de canviar
Les betes d'Analog 2.8 hi afegeixen projecció de contingut als components illa. És a dir, poder passar-li contingut des d'Astro a un component d'Angular en lloc de limitar-se a passar-li propietats.
Quan ho faríem servir
Opinió nostra. Bona part del que ens demanen és un web de contingut amb dues o tres peces vives: un cercador, un formulari, un mapa. Muntar això com una aplicació sencera fa pagar a tots els visitants el preu d'una interactivitat que gairebé cap fa servir.
La pega honesta: triar això és triar Astro, no Analog. Són dos camins diferents del mateix equip, i la decisió va abans d'escriure la primera línia. Si el lloc és sobretot contingut, Astro amb illes d'Angular és una opció que mereix ser sobre la taula; si ha de créixer cap a una aplicació, no.
Fonts
El paquet a npm (2.7.5, 25 de setembre de 2026)